Moltes són les causes que ens conste tant parlar bé una llengua estrangera, com és l´anglès.
Una falta d’immersió
Un dels problemes principals que impedeixen el bon aprenentatge de l’anglès al nostre país és la poca normalització de l’ús d’aquesta llengua. Sovint sentim dir que el cervell dels nens és com una esponja, i que poden aprendre els idiomes amb molta facilitat. Això és cert, però que només es dóna en el cas que els xiquets es troben en una situació d’immersió en què hagin d’aprendre l’idioma per necessitat. Un xiquet aprèn anglès molt més fàcilment que un adult sempre i quan ho necessite de manera vital.
El mètode a les aules
Una de les crítiques més repetides al sistema d’ensenyament de l’anglès és que no incideix en l’expressió oral o speaking. En classes de 25 o 30 xiquets, és difícil garantir que tots els nens puguin practicar l’anglès parlat i n’assoleixin un nivell decent. Però una altra de les dificultats importants a l’hora d’aprendre aquesta llengua a l’escola radica en el mètode que s’utilitza.
Naturalment també és cert que ens costa més aprendre l’anglès aquí que a d’altres països perquè tant el valencià com el castellà són llengües romàniques, i l’anglès és germànica.
Ara bé, qui parla català té cert avantatge respecte dels castellanoparlants pel que fa a la pronunciació, ja que entre el valencià i l’anglès ‘hi ha més consonants i vocals que s’assemblen, el sistema fonètic és més similar’.
El bilingüisme és una altra característica que afecta l’aprenentatge d’una llengua estrangera. Els qui parlem valencià i espanyol, per bé o per mal, dominem dues llengües amb un alt nivell de competència, i això ajuda quan estem aprenent una tercera llengua. El fet de ser bilingües influeix en què de manera natural sabem que una mateixa idea la podem expressar de diverses formes. Una persona monolingüe pot aprendre aquesta concepció, però no ho tindrà internalitzat com un bilingüe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada