Les vocals en anglés.

 Les vocals en anglès.

Com  molts estudiants d'anglès valencianoparlants tenen problemes a l'hora de pronunciar les vocals en anglès, primerament es mostra un breu resum per a facilitar la pronunciació de l´anglès:

Sons principals de les cinc vocals angleses
Vocal	So llarg	Exemples 1	So breu	Exemples 2
A	/ei/	game /gueim/ name /neim/ place /pleis/ navy /nei·vi/	/æ/	back /bæk/ hand /hænd/ hat /hæt/ man /mæn/
E	/iï/	gene /tjiïn/ Pete /piït/ scene /siïn/	/è/	bed /bèd/ leg /lèg/ pet /pèt/ step /stèp/
I	/ai/	life /laif/ line /lain/ side /said/ tiny /tai·ni/	/é/	bit /bét/ sick /céc/ skin /skén/ trip /trép/
O	/óu/	home /hóum/ note /nóut/ phone /fóun/ vote /vóut/	/ò/	cost /còst/ dog /dòg/ got/gòt/ top /tòp/
U	/iu/	cute /kiut/ fuse /fiuz/ huge /hiutj/	/ʌ/	bus /bʌs/ cup /kʌp/ drug /drʌg/ sun /sʌn/
	/uu/	June /tjuun/ rule /ruul/ super /suu·per/

 

Les Regles generals sobre la pronunciació de les cinc vocals.

Cada una de les cinc vocals angleses té dos sons principals: el que podem anomenar el so llarg, de llarga durada, i el so breu, de poca durada. El so llarg de la vocal és també el seu nom; o sigui, la vocal A s'anomena /ei/, que correspon amb el seu so llarg, la vocal E s'anomena /iï/ —pronunciada com les últimes dues lletres del mot canviï—, etc. Més observacions:

 

— Només hi ha dos sons vocàlics que són estranys al valencià: els de la A breu (/æ/) i de la U breu (/ʌ/). Els assenyalem amb el fons lila.

— El símbol /æ/ és com la e oberta valenciana però pronunciada encara més oberta.

— El símbol /ʌ/ representa el so que hom fa quan dubta, vocalitzant sense formar cap mot. S'assembla a la vocal neutra tònica de les Balears.

— Es pronuncien iguals (o gairebé iguals, depenent del dialecte) les parelles angleses-valencians pet pet, sick cec i got got.

— El so de la U llarga, que normalment es pronuncia /iu/, es pronuncia /uu/ després de la j, l, r i s.

Per norma general, una vocal tònica es pronuncia llarga —és a dir, "diu el seu propi nom"— quan va davant d'una consonant (exceptuant la r) més vocal o y, com en els exemples de la columna Exemples 1. Si no va davant de consonant més vocal o y, es pronuncia breu, com en en els exemples de la columna Exemples 2. Observem que la e final dels mots de la columna Exemples 1 és muda; l'únic paper que fa és indicar que la vocal que la precedeix es pronuncia amb un so llarg.

Recorda A partir d'ara, quan es refereix a la combinació «consonant + vocal», la y també es considera com una vocal.

Perquè això quedi més clar, oferim ara una llista de parells de mots, amb les pronúncies corresponents, que s'escriuen igual excepte per la e muda final. Aquestes paraules són parells mínims, ja que només es distingeixen pel so de la vocal.

Voc.	Mots acabats en e muda	Pron.	Mots no acabats en e muda	Pron.
A	hate — odi plane — avió	/heit/ /plein/	hat — barret plan — propòsit	/hæt/ /plæn/
E	Pete — Pere	/piït/	pet — mascota	/pèt/
I	mile — milla wine — vi	/mail/ /wain/	mill — molí win — guanyar	/mél/ /wén/
O	hope — esperar note — nota	/hóup/ /nóut/	hop — botre not — no	/hòp/ /nòt/
U	cute — bufó Luke — Lluc	/kiut/ /luuk/	cut — tallar luck — sort	/kʌt/ /lʌk/

Recorda La w es pronuncia com la u del mot castellà «huevo», la pronunciació figurada del qual seria /wé·vó/. Per tant, representem wine com a /wain/, win com a /wén/, etc. Cal evitar l'afegida del so 'g' davant de la w en, per exemple, el mot whisky, pronunciat /wés·ki/, no pas /gué·ski/.

Ull viu! L'anglès sol displaçar a l'esquerra l'accent dels mots manllevats del francès i, en aquest cas, la vocal de la síl·laba tònica es pronuncia breu, malgrat trobar-se davant de consonant més vocal. Per tant, mots plans anglesos com ara balance, legend i minute, que provenen dels mots aguts francesos balance, légende i minute, es pronuncien /bæ·lens/, /lè·tjend/ i /mé·net/.

 

---